III Jornada ACEDE Catalunya: “L’Evolució Imprescindible de la PIME”. Edifici Media TIC de Barcelona Activa /27/11/2.015)

Una vegada més, un éxit d’organització i d’assistència gràcies a l’equip de l’ACEDE (Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris). Felicitats també als meus companys del Grup d’Assessors Professionals de l’ACEDE. Espero que les nostres ponències hagin resultat d’utilitat als assistents, quasi un centenar d’empresaris, professionals, alts càrrecs de l’Administració i diputats.

III jornada. Programa 4 III Jornada ACEDE III Jornada ACEDE 2 III Jornada ACEDE 3

 

L’Inversor “Gafe”

Aquesta és la història del Sr. Bob inspirada en un post del blog “A Wealth of Common Sense” de Ben Carlson.

Bob és un home amb molt mala sort a l’hora de decidir en matèria d’inversions. Ben bé el que es podria anomenar un autèntic “gafe” en aquest aspecte. El pitjor inversor de la història?

Era a finals de l’any 1.972  quan en Bob que aleshores tenia 27 anys, va decidir que fer amb uns diners que havia rebut d’una herència d’un parent llunyà.  Com tenia una feina estable de funcionari en un museu públic dels EEUU., va decidir invertir-los en la borsa. Així ho va fer el gener del 1.973 ,amb l’Index SP 500 en un nivell de 120 punts. Va invertir 20.000$, que en aquella època eren molts diners. Però just aquell any va començar la crisi anomenada del petroli i aquells diners van anar perdent i perdent fins a quasi el 50%, l’SP 500 estava als 63 punts al juliol del 1.974. En Bob, incrèdul no va reaccionar i totalment decebut de la seva enorme mala sort, se’n va oblidar d’aquells diners que tal com li havien arribat li havien marxat.

Al cap d’uns anys, al 1.987 a en Bob  les coses li anaven bé  i com que tenia uns estalvis es va animar a invertir 20.000$ en borsa. Ho va fer el divendres 15 d’octubre amb l’SP 500 a 328 punts. El dilluns següent va ser el famós crack anomenat dilluns negre. En un sol dia Wall Street es va enfonsar un 20%, la pitjor baixada en un sol dia de la història dels mercats financers. En Bob no s’ho podia creure. Tenia 42 anys, feliçment casat amb dos fills i conservava la mateixa bona feina estable de funcionari al museu. Es va resignar i va decidir deixar aquella pèssima inversió esperant que es produís un miracle.

Quan en Bob ja tenia 55 anys, en el 2.000, animat per uns companys de la feina als que els hi havia anat molt bé amb les seves inversions, va decidir tornar a invertir 20.000$. L’SP estava a nivells de 1.500 punts. Ho va fer al mes de gener. Aquell any els mercats van experimentar molta volatilitat i van baixar bastant. De fet just acabava d’esclatar la bombolla de les ”.com”. Quasi tres anys de baixades, fins arribar a l’any 2.002 amb pèrdues del 50%. En Bob es va jurar que mai més faria cas de cap consell ni tornar a invertir. Definitivament no era lo seu. Aquesta vegada no havia invertit una part molt significativa dels seus estalvis i no va tocar res.

Però, el cert es que a partir de l’any 2.003 es van viure uns anys de bonança i d’eufòria de la que era difícil abstreure’s. A les notícies, els mercats sempre pujant, tothom es comprava llibres de borsa , operaven comprant i venent fent servir allò de l’Internet. Finalment a l’estiu del 2.007 en Bob es va dir: no puc ser l’únic que no ho aprofiti això. A 4 o 5 anys per la jubilació m’aniria bé un “pilotasso”. Va decidir provar amb 20.000$ i els va invertir amb l’SP 500 a 1.550 punts. Aquell estiu va esclatar l’escàndol de les hipoteques “subprime” que va dur a la pitjor crisi financera des del 29. Bancs que tancaven,  els sistema financer global a la vora del precipici , els governs de tot el Mon rescatant als seu bancs, un desastre vaja. L’SP  500 va arribar als 670 punts al març del 2.009.

En Bob, ja amb 62 anys, amb la jubilació a tocar, no podia entendre com podia tenir sempre tan mala sort amb les inversions. Sort que en altres aspectes de la vida li havia anat millor. Tenia salut, una família, els fills bon xicots , una bona feina estable i uns estalvis que, per sort, no havia invertit en aquella merda de la borsa. No estava tan malament i no va vendre.

Finalment a l’any 2.014 passat en Bob es va jubilar. La pensió que li quedava no era ben bé el que s’esperava. Aleshores, ara que disposava de més temps, va decidir anar als bancs a veure que tenia.

Un compte amb 5.000$ per aquí, un altre de 3.000 per allà. Un dipòsit a punt de venciment de 40.000$. Això ja està més bé. I aleshores va anar al banc aquell a on tenia les maleïdes accions. Va anar-hi amb poca fe. Sempre havia perdut diners. Totes  les operacions que havia fet li havien sortit fatal. Ell sabia que més o menys havia col·locat uns 80.000 $ en diferents moments. Quan va demanar l’estat de posicions….Oooh!. Segur que no s’equivoca!.Deu ser un error!.No?. Tot això és meu?.

Aquells 80.000$, tan mal invertits, que tants mals records li portaven, s’havien convertit en 523.576,61$.

Inversor Gafe

 

“Els mercats financers són un instrument per transvasar riquesa dels impacients als pacients”. Warren Buffet.