La paraula guardiola, ve del verb “guardar”. Ja casi ningú en fa servir de guardioles, ni els nens. Ho dic perque jo de petit n’havia tingut.
Fa molts anys, les famílies feien servir guardioles. N’hi havia a totes les llars. El cap de família quan cobrava el salari, la peonada o venia un porquet, guardava els cèntims a una guardiola. O més ben dit, a varies. Moltes vegades era la mare la que portava el control. La guardiola per la vaca, la guardiola per enviar al nen a estudiar, la guardiola per la dot de la filla, la guardiola per si un cas, etc. Ni se’ls acudia barrejar guardioles. Ni tampoc buidar-les fins que havien arribat a l’objectiu d’estalvi o fins que era el moment.
En aquella època també hi havia préstecs, però quasi ningú els feia servir. A poca gent li agradava tenir deutes. De fet estava mal vist. A més, en cas de no pagar-les, les conseqüències podien ser mortals.
Gràcies a Deu, tot ha evolucionat i ara casi tothom pot demanar prèstecs. Fins hi tot a alguns els hi ofereixen (“Tiene usted un préstamo preconcedido de 15.000€, pase por la oficina a firmarlo”.)
Durant els anys de la bombolla, semblava burro el que no pagava a terminis!
Però si tenim en compte que els bancs només donen préstecs al qui tenen capacitat de pagar-los, justament als qui menys els necessiten. De fet, fins i tot resulta nociu per a la guardiola familiar. Veiem un exemple.
Si em vull comprar un cotxe que suposem costi 30.000€ rodons, quina és la diferència entre comprar-lo demanant un préstec i comprar-lo fent guardiola?. En el següent quadre es veu molt clar.
Amb un préstec ningú ens regala diners. Un préstec costa diners. S’ha de tornar amb els interessos i les comissions. Un préstec de 30.000€ al 8% d’interès a 5 anys, em costarà 37.718,47 € , pagant una quota mensual de 626,14€ segons la simulació. Amb un pla d’estalvi ben plantejat, a 5 anys a un 5% de rendiment anual, obtindré els 30.000€ posant-hi només 350€ al més.
Per tant l’estalvi serà de 11.000€. Un 30%!!. El més bo de tot això és que faré exactament el mateix, pagar quotes!!. Però molt més baixes.
D’aquesta manera, els 11.000€ es quedaran a la guardiola i els podré fer servir per altres necessitats sense renunciar al cotxe nou.
Doncs senyors, us acabo d’explicar amb aquest sencill exemple en que consisteix la Planificació Financera Familiar o almenys una petita aplicació.
Tornant a les guardioles de la vida, la primera de totes és una que es diu “La guardiola de la dignitat”. És aquella que haig d’engreixar per arribar a acumular un capital equivalent a un o dos anys de despeses familiars. Així m’asseguro que en cas de que faltin els ingressos (malaltia, atur, reinvenció personal, etc), tinguem aquest temps de reacció sense haver de pidolar diners a ningú. Només ens faltaria una assegurança de vida decent i a viure tranquils.Però n’hi més
guardioles:
– La guardiola pels estudis del nanos
– La guardiola per unes merescudes vacances
– La guardiola per canviar a un pis més espaiós
– La guardiola per montar el meu propi negoci
– La guardiola per arreglar la casa d’estiueig
– La guardiola per amortitzar deutes
– La guardiola per quan sigui vell
– etc