Un altre cop sembla que el Món s’acabarà. L’any passat també va passar amb la Xina. El planeta tremolava davant la imminent recessió al gegant asiàtic. El petroli, Grècia, els bancs, el terrorisme, guerres, bombolles de tot tipus, etc.

Però …aquest cop si que si. Això és diferent. De cop i volta la gent deixarà de consumir productes, les vendes mundials es desplomaran i les grans empreses desapareixeran. La gent no tindrà feina, els pisos no valdran res i els governs no podran financiar-se. Cap actiu tindrà valor. Està clar, tornem a l’edat de pedra.

Això sembla, si em de fer cas de les notícies i de les reaccions a curt termini. Però si analitzem bé el que ha passat per exemple en els últims 34 anys, veiem com la realitat és una altra:

No sé com s’ho fa la humanitat, però al final sempre acaba ensortint-se. I jo diria que prou bé. L’Índex Mundial, MSCI WORLD, ha pujat un  +665% en un període en el que ha passat de tot.

Noi els humans som així de cabuts. Els empresaris, els inventors, els treballadors, acaben superant els entrebancs que ens posa pel davant la política i la burocràcia perquè som nosaltres mateixos, la humanitat, els qui ens esforcem per trobar el millor camí. A vegades contra nosaltres mateixos. Però mentre no caigui un meteorit o patim una invasió d’aliens dolents, sembla que seguim progressant i creant riquesa inexorablement.

Per tant, davant del Brèxit, segur que trobarem la solució a un assumpte que trigarà almenys 2 anys en concretar-se (segons el Tractat de Lisboa), i tots seguirem endavant.

Bon Sant Joan